Història Club Bàsquet Santfeliuenc
Un viatge per la història del CB Santfeliuenc
per Juan Antonio Díaz, traduït al català
El 1927, el professor d'educació física Rafael Nicolás arriba a Sant Feliu, ja que, com a cap de districte, Sant Feliu podia gaudir d'un professor de gimnàstica. Coneixedor de les regles i tècniques del bàsquet, decideix començar a entrenar nois en aquesta disciplina. El diumenge 13 de febrer de 1927, el CB Santfeliuenc fa els seus primers passos (tot i que durant molts anys s'havia pensat que el club havia estat fundat el 1929, el CB Santfeliuenc va obtenir l'alta a la Federació Catalana de Bàsquet el 1927).
A l'equip fundacional se li dona el nom d'Olímpic Basket Club, encara que no competeix en una divisió oficial fins a l'any 1935, a Tercera Categoria. La primera pista que acull els partits del llavors Olímpic Basket Club es troba a la part superior del camp de futbol del Pinar-camp on jugava el Santfeliuenc FC, inaugurat el 1925-. El CB Santfeliuenc juga el primer partit davant la Penya Interrogants.
Durant els anys trenta, el club juga els seus partits en l'anomenat camp dels Carlistes. Posteriorment es trasllada a la pista de l'Ateneu.
Després de la Guerra Civil, el club passa a anomenar-se oficialment Club Bàsquet Santfeliuenc.
1939-1940, entre la dissolució i la resistència
El club es veu obligat a jugar a Sant Joan Despí per malentesos amb l'administració local. Jugadors clàssics com Juan Cortés, José Campderrós, Antoni Amigó, Joan Miró, Garcia, Rigol, Pie, Nebot o Martí formen part del CBS puixant de postguerra, on comença a despuntar Manuel Martín Vives, Manolí. Manolín serà el primer santfeliuenc a debutar amb la Selecció Espanyola, samarreta que va portar en 20 ocasions.
Els anys d'esplendor
A la dècada dels cinquanta, l'entitat consolida la seva estructura i cultiva un planter de grans jugadors santfeliuencs. El CB Santfeliuenc estableix de manera definitiva la seva pista de joc a la Unió Coral i la seu social al número 13 del Passeig Bertrand. L'acord entre la Unió Coral i el club es mantindrà fins als anys setanta. El club arriba a la màxima categoria del bàsquet català -la lliga espanyola de bàsquet no comença fins a l'any 1956-. Clubs com el FC Barcelona, Espanyol, Cotonifici, Manresa o Joventut de Badalona passen per la pista del Cor, que s'omple de gom a gom.
L'any 1954, el CB Santfeliuenc, reforçat pels internacionals Kucharsky i Dalmau, celebra les noces de plata amb el potent Fundació Ateneu de la Joventut de Buenos Aires com a rival, que comptava amb quatre internacionals argentins.
El 20 de maig de 1954, sota la presidència de Josep Torrentes, el club redacta els seus estatuts, que són aprovats per la Federació Catalana de Bàsquet. L'article 1 defineix l'objectiu que ha dibuixat la trajectòria de l'entitat: "El Club Bàsquet Santfeliuenc Té com a única finalitat la pràctica amateur del bàsquet entre tota l'afició local".
L'any 1961, el CB Santfeliuenc es proclama campió de la Lliga Regional de Catalunya, al Palau d'Esports de Barcelona, en guanyar a la final el CB Prat. Carles Carbonell, Toni Durán, Magí Mestre, Eduard Amigó, Aleix Badet, Jordi Artigas, Pere Solé, Pere Cortijo, Pahisa, Carles Urpí, Vicenç Martí, Rojas, Maria va rebre i l'entrenador, Jordi Artigas, escrivien una de les pàgines més brillants de la història del club.L'equip presidia el mític Pedro Planas.
Canvi de temps
El professionalisme derrota de l'amateurisme.El CB Santfeliuenc no pot prendre la carrera del professionalisme i comença a perdre força respecte als grans equips catalans que inicien la professionalització.
L'any 1970, l'equip es trasllada a jugar a les pistes poliesportives del Parc Esportiu Sayrach, al carrer Verge de Montserrat.
El 1976, la secció femenina comença a fer les primeres temptatives. Aquesta nova secció del club prenia el relleu de l'equip de treballadores de la Hoechst Ibérica. Joan Ribas va ser el primer entrenador.
1977, arriba a la presidència Miquel Martí Ollé.
1979, celebració de les Noces d'Or. El Santfeliuenc compleix cinquanta anys.
Però arriben temps de crisi, i cal començar de zero. L'equip absolut perd de manera consecutiva tres categories: de Segona Nacional a Tercera Catalana. L'entitat afronta una profunda reestructuració en un esforç col·lectiu que intenta redreçar el club. La feina de Manuel Suárez, Pepe Ventura o Xavi Isern, entre molts altres, es converteix en capital per recuperar el temps perdut i aconseguir dos ascensos.
1985, el Club estrena el Palau d'Esports.
La consolidació d'un projecte
El Santfeliuenc es proclama campió de Primera Catalana sense perdre cap partit (1990-1991). L'equip fa un salt de qualitat amb la incorporació de jugadors contrastats: Xavi Tres, Rafa Afán i l'entrenador Toni Aragón. Ascens a Segona Nacional (1990-1991).
Per part seva, el femení tanca un cicle magnífic (1988-1992) amb tres ascensos consecutius: de Tercera Catalana fins a Segona Nacional. La jugadora santfeliuenca María José Belmonte juga a la màxima categoria del bàsquet estatal.
L'any 1992, el club signa la vinculació amb el FC Barcelona. Grans entrenadors com Guillermo Eldracher i Pedro Pardina passen per Sant Feliu. L'acord de vinculació fa que passin per Sant Feliu jugadors que després han fet lloc a la Lliga ACB: Quique Moragas, Pedro Capdevila o Quique Junyent, per exemple. A més, comença a despuntar un jove Juan Carlos Navarro, que ràpidament s'incorpora a la disciplina del FC Barcelona.
La temporada 1995-96, el CB Santfeliuenc completa un dels millors equips de les darreres dècades amb Lorenzo Mons, Xavier Albesa, Milà, Albert Roure, Sergi Grimau, Francisco Atienza, Pere Capdevila, Txiqui Ruiz, Quini Garcia, Oriol Junyent i Ernest Martínez. Els blaus juguen la fase d'ascens a Primera Nacional B a la ciutat pontevedresa de Vilagarcia de Arousa, i es proclamen campions de la lligueta en vèncer a la final el Concello de Portas per 97 a 83. El primer intent de pujar a la recentment creada Lliga EBA queda en suspens. El Club ven la plaça.
El club es consolida a Primera Nacional, que el 2001 passa a anomenar-se Copa Catalunya.
2002, celebració del 75 Aniversari. Una delegació del club és rebuda al Palau de la Generalitat pel president de Catalunya, Jordi Pujol.
2006-2007, El CB Santfeliuenc aconsegueix l'ascens a la Lliga EBA després de ser campió del grup I de Copa Catalunya i subcampió de la Final Four jugada a Sant Feliu. L'equip entrenat per Àlex Terés i amb jugadors com Josep Querol, Sergi Balagué, Xavi Garrido, Ivan Rodríguez, Roger Pons, Diego Pérez, Xavi Porto, Alberto Taranilla, Álvaro Agustín, Sergi Navarro i Marc Pous porten el Santfe cap al bàsquet semipro. El CB Santfeliuenc, aquesta vegada, sí que accepta la plaça a EBA.
2007, Miquel Martí deixa, després de tres dècades, la presidència del club. Enrique Johnson presideix la nova junta, que es presenta oficialment el 29 de novembre de 2007. "Fem club fem afició" és la divisa escollida per la flamant directiva, que tracta de professionalitzar el club i animar de professionalitzar el club.
2008, El CB Santfeliuenc en aquests moments té vint-i-tres equips (masculins i femenins), més de 400 socis i un planter de base de més de 250 nens, que permeten mirar el futur amb confiança.
